Ningú, com ell
coneix
el valor d'una abraçada
Ningú, com ell
sap
el benefici
d’un somriure sincer
Ningú, com ell
copsa
la necessitat
de tendresa en la mirada
Ningú, com ell
pot
amanyagar-se en l'altra
fins a trobar recer
Prudent, com és
s'atansa discretament,
amb excessiva mesura
Prudent, com és
es conté per no ofendre,
o per por a la negativa
Prudent, com és
de formes passives
i amb la inseguretat més pura
Prudent, com és
sembla sortit d'una glacera
immens iceberg a la deriva
En veure-li el ulls,
però,
ha enviat a fregir espàrrecs
la prudència.
que bonic!
ResponEliminave a ser (em sembla) com poetitzar un impuls: eteri com a tal, però tan arrelat a la matèria com el tornes.
Gràcies Lurdes... el seny i la rauxa... El poder d'una mirada...
ResponElimina