He passat moltes nits en vetlla, esperant que l'astre sortís de nit, i sempre he acabat per adormir-me, però avui no. Avui he tingut prou paciència, avui el cansament no m'ha vençut, i per fi, quan les parpelles més em pesaven, he vist el sol sortir de nit...
Això si... cap a la matinada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada