dijous, 12 d’agost del 2010

La mirada que va fondre el gel


Ningú, com ell
coneix
el valor d'una abraçada

Ningú, com ell
sap
el benefici
d’un somriure sincer

Ningú, com ell
copsa
la necessitat
de tendresa en la mirada

Ningú, com ell
pot
amanyagar-se en l'altra
fins a trobar recer

Prudent, com és
s'atansa discretament,
amb excessiva mesura

Prudent, com és
es conté per no ofendre,
o per por a la negativa

Prudent, com és
de  formes passives
i amb la inseguretat més pura

Prudent, com és
sembla sortit d'una glacera
immens iceberg a la deriva

En veure-li el ulls,
però,
ha enviat a fregir espàrrecs
la prudència.
 

2 comentaris:

  1. que bonic!
    ve a ser (em sembla) com poetitzar un impuls: eteri com a tal, però tan arrelat a la matèria com el tornes.

    ResponElimina
  2. Gràcies Lurdes... el seny i la rauxa... El poder d'una mirada...

    ResponElimina