Estic embarassat

I tu,

sortida del temps

engronxan-te

en els records més entranyables

emergint

de la tendresa més pura

cridant

als quatre vents

--sóc aquí, sóc jo--

la noia de la lluna.

--i en un temps vas ser meu--

i jo,
  m'adono encara, 

que una part de mi 

 és teva

que sóc
un esser manllevat

que porto
la teva llavor,

que la teva essència

m'ha prenyat

Cap a tu

T’imagino,

ara,

valenta.

T’intueixo,

certament,

poderosa

I aspiro,

o desitjo,

i sospiro,

o anhelo,

i m’inspiro,

–tant se val–

respiro,

el teu alè,

generós,

aromàtic,

ple de matisos,

seductor

que em fa teu,

i et pertanyo.

i m’espanto

i et vull,

i penso

–això no toca–

Però l’essència,

–la meva–

porta el teu nom.