I quan menys m’ho esperava
aparegué el teu senyal
Et veies modesta, senzilla,
amb el teu somriure suau.
Petitona, com m’agraden
amb un parlar viu, espavilat.
Les ulleres de sol tapaven
el teu millor regal,
d’un verd mar
on s’hi voldria perdre
el més expert navegant.
I quan menys m’ho esperava
aparegué el teu senyal
Et veies nerviosa, decidida,
amb el teu besar tant suau.
Madura, com m’agraden,
amb la mirada viva, esclatant.
El teu cos desprenia
tacte càlid i molt suau.
La tendresa era un mar,
on s’hi voldria perdre
el millor dels amants.
I quan menys m’ho esperava,
aparegué el teu senyal
...
