I tu,
sortida del temps
engronxan-te
en els records més entranyables
emergint
de la tendresa més pura
cridant
als quatre vents
--sóc aquí, sóc jo--
la noia de la lluna.
--i en un temps vas ser meu--
i jo,
m'adono encara,
m'adono encara,
que una part de mi
és teva
que sóc
un esser manllevat
un esser manllevat
que porto
la teva llavor,
la teva llavor,
que la teva essència
m'ha prenyat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada