Increïble...
m'il·lusiona.
Sorprenent...
m'emociona
penso...
somio...
recordo...
la tendresa,
les teles liles,
els gats esquemàtics,
la lluna,
la mirada viva,
el somriure enigmàtic,
nit se Sant Joan
bruixeta entranyable
vespa atrotinada
complicitat intangible
Voll-Damm gelada
i em deixo portar,
pel temps...
per l'atzar...
pel destí...
i res no vull forçar
m'està bé...
seguir...
així...
potser tot serà res,
--és el que toca--
però, sigui el sigui,
--és--
Estic content,
saber de tu, m'alegra.
Poder-me acostar a tu,
--tant me fa el com--
em fa bé.
Gràcies!
hi fotia un fred de M dimonis, al darrere de la vespa i a l'alba!
ResponEliminaSi, però no totes les vespes varen tenir el privilegi de dur-te a la seva gropa una matinada de Sant Joan. M'alegro que t'hi reconeguis. Gràcies
ResponElimina