dissabte, 21 d’agost del 2010

Cau la boira

Tornen les boires,
la llum se'n va
la llum es queda
però es va apagant.

Prop del Besòs
la lluerna em crida,
no em crida ella.
sóc jo que hi vaig.

vull tornar enrrere
vull anar endavant
la vida és curta
s'està allargant

2 comentaris:

  1. hi passes de la lleu descripció d'un paisatge natural, extern, a un de personal, intern, i hi cobreixes delicadament i tènuement la literalitat, com amb un vel. és com un diamant en brut, m'agrada molt.

    ResponElimina
  2. Gracies Lurdes... de nou les meves contradiccions. Hi ha moments, en mi escassos, en que ho veiem tot clar... però les boires tornen... la confusió... però sempre hi ha una llum... la lluerna

    ResponElimina