Un diàleg absurd

En un banc de qualsevol parc, en un dia assolellat, hi ha un avi donat de menjar als coloms (Ell). Li agafa son i s'adorm. Entra un segon avi (en Tercer), s'asseu al mateix banc i saluda tot parlant del temps.

Tercer: Fa un dia esplèndid

Ell: (despertant-se) Si, si... fa bon dia

Tercer: Un sol espectacular

Ell: (sense fer massa cas) Si, si... fa bon dia

Tercer: Cap núvol, ni calor, ni fred...

Ell: Si, si... fa bon dia

Tercer: Quines llavors els hi dóna als coloms?

Ell: Si, si... fa bon dia

Es fa un silenci incòmode. Tracten de no creuar mirades. Ell continua donat de menjar als coloms. A Tercer se'l veu inquiet, no sap com posar-se. Entra una avia i s'asseu al costat de l'anomenat Tercer.

Tercer:     Bé, i tu qui ets?

Ella:           Sóc la seva novia! (Assenyalant a Ell)

Ell:             Si, si... fa... (despertant del tot i reaccionat) Ep, que jo no tinc novia, que sóc vidu de fa molts anys.(breu pausa) I que duri...

Tercer:     (Es comença a sentir a gust) Ho diu per que no es vol tornar a casar?

Ell:             No, no... em fa por que, amb totes aquestes noves tècniques genètiques, em ressuscitin a la meva difunta esposa,  l’Adelina. Era una dona amb molt de caràcter, i el meu cor, ja no la suportaria. Bé, ni el meu cor, ni la meva, ni la meva... (fent un gest confús)

Ella:           Jo no ho permetria!

Tercer:     No entrem en detalls morbosos, si us plau!

Ell:             ni la meva paciència, volia dir...  És que no em sortia la paraula, les esdrú...esdrú...esdrú....les esdrúixoles, em costen. L’Adelina era un corcó.

Tercer:     I quan es van conèixer?

Ell:             Amb l’Adelina? Va ser cap a l’any.. Deu fer... (compta amb els mans i fa números xiuxiuejant)  Recordo que anava en tren, que aleshores eren puntuals, i...

Tercer:     No, vull dir amb la seva novia actual (assenyalant-la)

Ell:             Jo no la conec de res a aquesta senyora

Ella:           Amor meu, no diguis això

 

Tercer:     Aleshores nega que hi hagi res entre vostès?

Ell:             És la primera vegada que la veig

Ella:           Ahir no deies el mateix

Ell:             No, és clar, ahir no la coneixia, i per tant no podia dir: “és la primera vegada que la veig”.  Ahir no sabia ni que existia.

Tercer:     Tant malament li ha fet passar que l’ha oblidada? Que fins hi tot nega la seva existència?

Ella:           Jo faré que em recordis de nou. Em faré present en tot allò que facis.

Ell:             Aquí hi ha un malentès, això és absurd. 

Ella:           Jo no seré cap corcó com la teva ex, jo sóc molt dolça i submisa

Ell:             A mi m’agraden les dones amb caràcter!

Tercer:     Així vol dir que li agrada una altra? Ens pot dir qui és? 

Ella:           M’has traït, és el darrer que em podia imaginar

Ell:             Que nooo!!! Que no m’enteneu. Que a mi no m’agrada cap dona, ara..

Tercer:     S’ha sentit sempre incomprès? Quan es va adonar d’aquestes inquietuds? Ho sabia l’Adelina? Ens està dient que vol sortir de l’armari?  Noooooo... no em respongui ara, faci-ho després de la...

Ella:           Maricón!!!

Tercer:     I amb molta honra!!!

Ella:           No li deia a vostè

Ell:             Això és una bogeria!!!